Trencant tradicions
Aquelles reunions d'any en any eren un polvorí, a costa d'una espurna que explotava a la més mínima, deslligant la discòrdia, els retrets, els insults i les llàgrimes, en augment proporcional al to crispat de les veus. Aleix va desertar d'aquella captura forçada, buscant l'espai on ser estimat sense odis ni rancors mal resolts des de la infància, per la seva convencional família. Va trencar la tradició aprenent a dir no, perquè les conteses familiars li deixessin de fer la guitza. Des d'aquell any per Nadal, és comensal en diàlegs lliures sense cauteles temoroses, amb la justa cortesia que neix del cor, acollit per l'única família que li accepta: el seu volgut Héctor i els seus amics.
Aquellas reuniones de año en año eran un polvorín, a expensas de una chispa que explotaba a la más mínima, desatando la discordia, los reproches, los insultos y las lágrimas, en aumento proporcional al tono crispado de las voces. Aleix desertó de aquella captura forzada, buscando el espacio dónde ser querido sin odios ni rencores mal resueltos desde la infancia, por su convencional familia.
Rompió la tradición aprendiendo a decir no, para que las contiendas familiares le dejaran de hacer la pascua.
Desde aquel año en Navidad, es comensal en diálogos libres sin cautelas temerosas, con la justa cortesía que nace del corazón, acogido por la única familia que le acepta: su querido Héctor y sus amigos.
Comentarios